No Més Fe
|
El 1981, els músics de la Bay Area California Mike "Puffy" Bordin, Billy Gould, Mike Morris i Wade Worthington van formar un grup anomenat Faith No Man. Un any després, quan Worthington va ser substituit als teclats per Roddy Bottum, i Mike "The Man" Morris va ser expulsat, el grup va comançar a dir-se Faith No More. Després de que passessin tota una serie de cantants, inclosa la Courtney Love, se'ls va juntar a la banda Chuck Mosely el 1983. El mateix any, Jim Martin va ser reclutat per substituir al guitarra Marc Bowen. Una maqueta de 4 cançons gravades en cassette el 1984 va portar al álbum real del grup, "We Care A Lot", editat a Mordam Records el 1985.
Mike Patton, frontman de eureka, la banda de California Mr. Bungle, va ser el recanvi suggerit per Jim Martin, que havia sentit una maqueta que mostrava la faceta més Death Metal de Mr. Bungle. Patton va ser contractat el gener de 1989. En dues setmanes ja havia escrit lletres per les cançons que Faith No More estaven treballant pel seu següent àlbum, i "The Real Thing" va ser editat 6 mesos després.
El 1991, seguint l'impresionant éxit de "The Real Thing", Faith No More va editar a Gran bretanya una gravació d'una actuació en directe que havien fet allà, juntament amb dues cançons inédites, anomenat "Live At Brixton". Un video de la mateixa actuació anomenat "You Fat B**tards" també va ser editat. La banda de San Francisco estava actuant ara a grans locals per tot el món com a caps de cartell, el seu so únic i les pallassades maníaques de Patton en escena atreien a fans de tots els tipus de música.
Aquest últim, tot i ser un excel.lent video, no va ser gaire considerat per la MTV, potser perquè no recolçava l'imatge de grup de Hard Rock del grup a la que ens tenien acostumats des de "The Real Thing", i la MTV U.S.A. afavoreix música que pugui ser fàcilment etiquetada. Mentrestant, Faith No More formava part de la gira més important de l'any, obrint pels gegants del rock Metallica i Guns n' Roses. Després d'aquella gira, on van rebre una resposta poc entusista dels fans dels artistes principals, es van embarcar en gires pels Estats Units i Europa com a caps de cartell per audiències més petites.
Per aquella época la gira d' "Angel Dust" havia acabat, i la resta de la banda van estar d'acord en que Jim Martin estava frenant-los amb la seva falta d'entusiasme per la direcció que estava prenent la seva música. El novembre de 1993 va ser despatxat.
Tot i que "King For A Day, Fool For A Lifetime" va ser número 1a Australia, i que va engendrar éxits a l'extranger com "Evidence," l'àlbum va tenir poca relevància en els Estats Units. Es van fer videos per "Digging The Grave", "Evidence", i "Ricochet", cançons totes elles potencialment comercials, però que van ser virtualment ignorades per la MTV americana. Una resposta menys que entusiasta a les actuacions del Regne Unit van portar a la banda a cancel.lar la segona part de la gira europea "King For A Day", encara que els membres de la banda van insistir que això els suposaria una oportunitat excel.lent per tornar a l'estudi i començar a treballar en el seu nou àlbum mentre estaven contents amb la seva actual formació. Durant els dos anys següents, rumors de trencament van ser difosos, mentre que molts dels membres de Faith No More passaven el temps amb varis projectes paral.lels. El bateria Mike Bordin anava de gira amb l'Ozzy Osbourne, Mike Patton anava de gira amb Mr. Bungle recolçant el seu nou àlbum i va editar dos treballs en solitari, i Roddy Bottum va trobar l'éxit amb els seus Imperial Teen. Un altre cop van haver de trobar un nou guitarra. "Dean ha sigut el nostre guitarra i ha fet un magnífic treball per la gira, però quan es tractava d'escriure, hem trobat que treballem de diferent manera", va dir Bill Gould. Es van decidir per Jon Hudson, un amic de Gould i membre de Systems Collapse. El sisè àlbum en estudi de la banda, "Album of the Year" va ser editat (juny del 1997), així com els singles i els videos "Ashes To Ashes", "Last Cup of Sorrow", i "Stripsearch", amb pinzellades electróniques. Exitoses gires per América, Europa i Australia van resultar d'allò. Els primers mesos de 1998, els rumors de trencament eren més intensos del que era habitual. S'estava especulant sobre si els molts projectes paral.lels dels membres del grup estaven fent estralls, i l'interés per Faith No More estaba disminuïnt. El 19 d'abril del 1998 Bill Gould va difondre el següent per fax i e-mail: "Després de 15 llargs i fructífers anys, Faith No More han decidit posar fi a les especulacions sobre la seu inminent trencament... trencant. La decissió ha sigut mútua, i no es senyalarà amb el dit a ningú, no s'anomenaran noms, però que consti que "Puffy ho va començar tot". Ara cadascú serà capaç de dedicar-se al(s) seu(s) projecte(s) individual(s) lliurement.Per últim, i més important, el grup desitjaria agraïr a tots aquell fans i col.legues que han recolçat el grup durant la seva historia". Faith No More van tocar per última vegada en directe el 7 d'abril a Lisboa, Portugal. |
|
Traduit per: Joan Alamo |
En un any el grup va signar per Slash Records, i el 1987 el seu segon
àlbum, "Introduce Yourself", va ser editat. La conseqüent gira va portar
a Faith No More a rebre bones crítiques de la premsa a Europa, però
quan va acabar la gira, la resta del grup va decidir despatxar a Mosely
degut a la seva addicció a la beguda, les seves capacitats vocals limitades,
i a les baralles amb els seus companys de grup. 
L'àlbum
va ser un éxit pels crítics, i el grup anar de gira amb Metallica al
cap de poc, tocant davant de grans audiències. Tot i això, no va ser
fins que la cançó "Epic" va ser editada com a single el gener de 1990,
que Faith No More va obtindre popularitat als Estats Units, gràcias
en gran part a la gran rotació del video (el qual fins i tot va rebre
poca atenció degut a una breu escena d'un peix sacsejant-se fora de
l'aigua) a la MTV. Un altre video exitós per "Falling To Pieces" el
va seguir. Els membres dels megarockers Metallica y Guns n' roses van
incloure Faith No More entre els seus grups favorits. El grup va ser
nominat pel Grammy a la Millor Heavy Metal/Hard Rock performance. A
finals d'any, "The Real Thing" ja era platí als Estats Units.
Amb el quart àlbum en estudi de Faith No More, "Angel Dust", Patton
va tenir més temps per composar com a membre de ple dret de la banda,
i Gould, Bottum i Bordin, gràcies a l'éxit de "The Real Thing", van
poder confiar en la seva habilitat per crear l'àlbum que volien. Al
mateix temps, Martin va començar sentir-se insatisfet amb la direcció
que estava prenent la seva música, i tot sovint no apareixia als assaigs.
Gould va estar obligat de vegades a fer algunes parts de guitarra, i
finalment Martin no va aportar gaire a "Angel Dust", a excepció de la
guitarrera "Jizzlobber". L'estiu de 1992, després de l'edició de l'àlbum,
el seu primer single, "Midlife Crisis", va ser emés regularment per
la MTV i la radio. Va ser seguit el video de la cara B, "Easy", que
va ser molt popular a Europa, i per "A Small Victory". 
Finalment,
no va haver cap single a "Angel Dust" equiparable a l'éxit d' "Epic,"
i l'àlbum no va vendre tant com "The Real Thing" als Estats Units, però
va vendre suficients copies per ser disc d'or. Va ser més popular fins
i tot a Europa i Australia, superant en vendes a "The Real Thing" a
la Gran Bretanya.
Per "King For A Day, Fool For A Lifetime", del 1995, el guitarra de
Mr. Bungle Trey Spruance va ser reclutat. Encara que, un cop va estar
acabat l'àlbum, va abandonar el grup abans de que comencés la gira.
Les raons que expliquen la seva marxa variaven depenent a qui li preguntessis;
Faith No More deia que Spruance no tenia ganes de embarcar-se en una
llarga gira per tot el món. Trey deia que ell estava preparat per anar
de gira, però que els altres van decidir que no estava fet pel grup,
i que mai l'havien considerat membre permanent des del principi. Dean
Menta, un roadie de Faith No More i tambié guitarra de la banda Duh,
va ser el substitut de Spruance.
